Calaix d'impremta

El moble imprescindible dels tipògrafs artesanals

El calaix d’impremta, o chibalete, va ser l'eina principal del tipògraf o caixista en l'època de les impremtes manuals. Aquest moble permetia emmagatzemar i classificar els tipus en caixes dividides en compartiments, facilitant la composició manual dels textos. Amb la invenció de la impremta de tipus mòbils per Johannes Gutenberg, basada en petites peces metàl·liques que representaven lletres, números i signes, va sorgir la necessitat d'organitzar i manipular les tipografies de manera eficient.

Aquest moble, generalment de fusta i amb un tauler inclinat, estava dissenyat per a millorar la visibilitat i l'accés a les peces tipogràfiques. En la seva part superior es col·locaven les caixes que contenien els tipus, organitzats segons el seu ús: la caixa alta per a les lletres majúscules i la caixa baixa per a les minúscules, signes i espais. En la part inferior del calaix d’impremta s'emmagatzemaven altres caixes amb diferents tipus, grandàries i estils. Gràcies a aquesta disposició, el caixista podia treballar amb rapidesa i precisió, seleccionant cada caràcter i col·locant-lo en una eina anomenada componedor, on s'anaven formant les línies de text.

A mesura que el caixista llegia el text original, anava triant els tipus i formant línies que després es traslladaven a una galera, on s'organitzava la pàgina completa. Una vegada composta, es realitzava una prova d'impressió per a corregir possibles errors abans de la tirada definitiva. Aquest treball requeria gran destresa manual i un alt nivell de coneixement lingüístic, la qual cosa convertia als tipògrafs en professionals altament qualificats.