Presentació i història

1873

• Escuela Libre Provincial de Artes y Oficios

  L'any 1868 la Diputació Provincial de Barcelona, autèntica pionera dels ensenyaments tècnicprofessionals, a partir d'un projecte de Ramon Manjarrés de Bofarull (director aleshores de l'Escola d'Enginyers), crea una institució d'ensenyament obrer al recinte de la Universitat Industrial. Aquest projecte va començar a funcionar el 24 d'abril de 1873 com a Escuela Libre Provincial de Artes y Oficios (situada a l'antic convent de Sant Sebastià), on les classes eren impartides també pels mateixos professors de la Universitat Industrial.

  

  Els alumnes de l'Escola al vestíbul de l'entrada encara sense el Forjador

1875 - 1907

• Ràpidament, i fruit de la demanda industrial es va fer necessària l'especialització de les ensenyances que en aquell moment s'impartien a l'Escola; així es van crear seccions que després serien bàsiques en la història de l'ensenyament tècnic professional:

  • Teixits (1875)
  • Tintoreria (1879)
  • Calderes i màquines de vapor (1889)
  • Construcció civil (1892)
  • Electricistes (1899)
  • Automobilisme (1907)

1913

• Escola Elemental del Treball de Barcelona

  La conscienciació des dels àmbits polítics i culturals de la necessitat d'impulsar més enllà els ensenyaments tècnics i professionals, van fer que el 1913 Puig i Cadafalch president de la Comissió d'Instrucció Pública, formulés un projecte de reestructuració que transformava aquella primitiva escola i en fundava una de nova. Era una escola de primer grau per obrers a l'antiga fàbrica tèxtil de can Batlló, que es va anomenar Escola Elemental del Treball de Barcelona, i de la qual serà director Paulí Castells.

  Va ser amb aquests antecedents que l'Escola, com a tal, va ser inaugurada oficialment el dia 29 de maig de 1914 en una sessió solemne presidida pel president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba.

1914

• Inauguració de l'Escola pel president Enric Prat de la Riba

  En aquesta època, llevat de la pèrdua dels mercats colonials, la indústria catalana va experimentar un avenç en el despertar industrial, la qual cosa feia necessària la tasca d'impulsar una cultura industrial.

  La Lliga Regionalista es proposa fer de Barcelona una ciutat model, adequar-la a les necessitats dels nous sectors industrials, en la qual els seus habitants tinguessin una millor qualitat de vida i un grau d'analfabetisme més baix.

  Prat de la Riba, catalanista i conservador, creu que l'endarreriment cultural del país no li deixa prendre consciència de la seva pròpia identitat.

  

1918

• L'Escola s'independitza de l'Escola Enginyer

  Alexandre Galí (membre del Consell d'Investigació Pedagògica), fa palesa la incompatibilitat de dirigir una escola burgesa (Escola d'Enginyers) i una escola obrera a la vegada; el 1918 l'Escola ja és autònoma de l'Escola d'Enginyer i n'és director Josep Albert Barret i Moner.

1919

• Ampliació vertical de l'edifici

  Barret mor tràgicament a la porta de l'Escola i assumeix la direcció Rafael Campalans, polític, tècnic, intel·lectual, i pedagog i una figura clau a la història del centre. L'any 1919 s'amplia verticalment l'edifici que era aleshores de planta baixa; dos pisos a la banda esquerra de l'edifici central i un més a l'edifici que actualment coneixem per fusteria.

  Les obres no van quedar de tot enllestides fins cap a l'any 1922, i el 1923 s'hi va instal·lar definitivament la biblioteca i la direcció a la primera planta de l'edifici central.

  Campalans va intentar engrandir les possibilitats humanes dels qui rebien formació a l'Escola i, per això, va establir cicles de conferències d'Humanitats que constituïren una experiència única en el món de l'ensenyament tècnic, i convertiren l'Escola en la "mare nodridora de la cultura obrera", "la Universitat del poble".

1923

• Nom actual: Escola del Treball de Barcelona

  En aquests 10 anys, el qualificatiu d'elemental havia esdevingut poc ajustat a causa del profit pedagògic que els alumnes tenien. Així, l'any 1923, es va acordar anomenar-la amb el nom que conserva actualment: Escola del Treball de Barcelona.

  El 1923 Albert Einstein va ser convidat per la Mancomunitat a fer un curset a Barcelona, organitzat per Rafael Campalans, i amb la intercessió d'Esteve Tarradas, també professor de l'Escola i el qual el va encoratjar a visitar l'Escola Industrial el 28 de febrer, on tingué un acte acadèmic; en aquell moment feia ja dos anys que havia rebut el Premi Nobel de Física.

  

  Per l'Escola del Treball van passar també grans oradors com ara Manuel Reventós, Francesc Layret, Josep Carner, Josep Puig i Cadafalch i August Pi i Sunyer.

  Tots ells van participar en les conferències que, bé organitzava el centre pels seus alumnes com a cursets d'Humanitats o d'Estiu, o bé que organitzava la Mancomunitat.

1923

• Canvi de direcció degut a la Dictadura

  Amb la dictadura de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923) Campalans fou destituït com a director de l'Escola del Treball, va passar a dirigir l'Escola Antonio Robert Rodríguez, per tal d'intentar tallar tot allò que fos significatiu amb el catalanisme.

  Durant aquesta època convulsa el centre no es va ressentir de les circumstàncies polítiques pel que fa al nombre d'alumnes, al prestigi i a les activitats que s'hi desenvolupaven.

  

  Els alumnes amb el director A. Robert (c. 1929)

1930

• Amb l'arribada de la Segona República, l'Escola, coneguda en aquells dies com la "Universitat del Poble" aconsegueix un programa educatiu que, per a primera vegada en la història del nostre país, considerava l'ensenyament com una necessitat prioritària per als joves. S'implantava la coeducació, el laïcisme a l'ensenyament, el reconeixement de les cultures i les llengües nacionals i una important renovació pedagògica i metodològica.

  Amb la caiguda de la dictadura l'any 1930, l'Escola viu una etapa de glòria, comanda per Campalans que havia tornat a la direcció i a l'activitat pública i política fins a la seva mort el 1933.

1936

• Ramon Casanovas (1933-1936), Antidi Layret (1936-1937) i Estanislau Ruiz (1937-1939) es succeeixen en la direcció de l'Escola. Són anys durs on l'activitat del centre es veu mermada pels atacs a la ciutat i les lleves constants de molts dels seus alumnes i professors que lluiten al front. Així i tot, se segueixen impartint classes i el col·lectiu d'alumnes i exalumnes del'Escola del Treball continua editant la seva revista, fet que dóna una idea de la importància de les agrupacions estudiantils en aquells moments de lluita popular.

  Durant la guerra espanyola i la posterior dictadura del General Franco, l'Escola es va moure primer dintre de la dificultat de continuar impartint classes durant el conflicte bèl·lic, i després dintre l'obligatorietat de seguir una política pedagògica i uns plans d'estudis que defugien el caràcter propi i diferencial del centre.

1939

• S'implanta a l'Escola un fort control ideològic, es va prohibir tot signe nacionalista, com la cultura i la llengua, es va fer depuració de l'equip docent i l'autarquia impregna el sistema de la mateixa manera que tots els nivells de l'ensenyament, la manca de llibertats va ser absoluta.

  

1945

• Associació de Mestres Industrials

  L'any 1945 se celebra a Madrid l'exposició nacional de Treballs d'alumnes de l'Escola de Treball i Arts i Oficis, i allà l'Escola del Treball és la principal protagonista. El curs 1945-46 hi havia matriculats uns 4.000 alumnes, prova del creixement accelerat condicionat per la demanda dels empresaris. En aquell moment, haver estat alumne de l'Escola del Treball era garantia de bona formació, professionalitat i rendiment.

  L'any 1945, un grup d'exalumnes de l'Escola del Treball es constitueix en associació per defensar els seus interessos professionals i realitzar formació: L'Associació de Mestres Industrials. És una fructífera relació amb el centre que li ofereix suport i una ubicació i que es perllongarà al llarg de la història comuna.

  

  Cartell de la XXV Assemblea General de l'Associació de Mestres Industrials

1949

• Visita del General Francisco Franco

  Per a tenir impressions directes del bon funcionament de l'Escola, el Cap de l'Estat, el General Francisco Franco visita el centre l'any 1949 i inaugura una exposició de treballs fets pels alumnes que tradicionalment s'exposava en acabar cada curs.

  

1955

• Ley de Formación Profesional

  Anys després, durant 1955, neix la Ley de Formación Profesional Industrial, l'Escola s'ajusta a la nova ordenació i ofereix els estudis d'Oficialia Industrial i de Mestria Industrial.

1960

• Règim d'ensenyament diürn

  El 26 de juliol de 1960, el Ministre d'Educació Nacional, Jesús Rubio Garcia-Mina, va lliurar a la sala d'actes els títols d'Oficial Industrial als alumnes de la primera promoció del nou Pla d'Estudis, aleshores era director Benjamí Tremosa Nou. L'any 1959 l'Escola ja tenia 5.115 alumnes.

  El curs 1960-61, per augmentar la capacitat del centre, es va establir el règim d'ensenyament diürn, una modalitat que no tenia tradició a Barcelona.

1961

• Construcció edifici nou

  Durant l'any 1961 finalitza la construcció de l'edifici nou (l'actual escola d'Arts i Oficis) d'uns 6.000 m² de superfície, obra de l'arquitecte Manuel Baldrich. El 26 de juny de 1963 el Cap d'Estat, Francisco Franco, inaugura aquests nous locals de l'Escola. Temps després, l'any 1984, la Diputació va crear el nou centre d'Arts i Oficis, autònom de l'Escola del Treball.

1975

• L'any 1975 va suposar un canvi de sentit de l'Escola. La Diputació de Barcelona va signar un conveni amb el Ministeri d'Educació i Ciència en virtut del qual el Ministeri pren cura dels aspectes docents i en cobreix les despeses, i la Diputació es reservava el manteniment dels edificis i instal·lacions de la seva propietat. Així doncs, es va crear un Patronat amb competències compartides entre les dues institucions i la nostra Escola es va convertir en un Institut Politècnic de Formació Professional.

  

  L'Escola a la dècada dels anys 80

1984

• Conveni d'actualització amb la Diputació de Barcelona

  Per qüestions de competències autonòmiques en matèria d'ensenyament, el 21 de febrer de 1984 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va signar un conveni d'actualització amb la Diputació de Barcelona, un ens que ha estat molt lligat al centre des de la naixença. Finalment, el 31 de desembre de 1994, els dos ens públics van signar un conveni de novació pel qual es traspassava l'Institut a la Generalitat de Catalunya.

1986

• Màrius Sala, primer director elegit democràticament

  En el període de la transició democràtica cinc directors es reparteixen la gestió del centre durant onze cursos acadèmics fins a arribar el 1986 quan Màrius Sala és el primer director elegit democràticament pel Consell Escolar del centre. Sala va fer un gran esforç modernitzant l'Escola i introduint la informàtica en l'administració del centre, i va prestar especial atenció al seguiment tutorial als alumnes i el seu rendiment acadèmic.

1990

• El Consell Escolar escull Carmelo Gómez com a director

  El 1989 el Consell Escolar escull Carmelo Gómez com a director de l'Escola; economista i enginyer tècnic industrial, Gómez inicia el mandat més llarg i estable d'aquests cent anys d'història.

  La gestió s'inicia amb una gran remodelació d'espais i tallers per preparar el centre a les expectatives de la formació professional del moment.

• Per l'aplicació de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) es produeixen canvis en les branques professionals que s'havien impartit fins ara la FP1 i la FP2. S'estableixen els títols de Tècnics per a tots aquells qui superin els Cicles formatius de grau mitjà i el de Tècnic especialista per als cicles superiors.

  El nou Mapa professional de Catalunya assigna al centre les següents famílies professionals:

  • Administració
  • Informàtica
  • Fabricació mecànica
  • Arts gràfiques
  • Fusta i moble
  • Manteniment i serveis a la producció
  • Electricitat - electrònica
  • Manteniment de vehicles
  • Activitats físiques i esportives
  • Edificació i obra civil
  • Química

1993

• Jornades Tècniques

  Des de 1993, l'Escola organitza, al llarg d'una setmana, les Jornades Tècniques que tenen per objecte apropar l'alumnat al món empresarial i a les noves tecnologies. Serveixen per oferir-los una bona orientació professional des de la visió de les empreses en el camp dels processos productius i de gestió.

  Les empreses, institucions, tècnics i experts professionals fan xerrades, exposicions, classes magistrals o conferències de forma desinteressada, sobre temes diversos que puguin ser d'interès pels nostres alumnes: noves tecnologies, característiques de nous productes innovats, processs de fabricació i de gestió, i d'altres temes d'actualitat per tots els nostres alumnes.

  Durant aquests anys l'Escola promou un acord de col·laboració amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona per realitzar cursos de formació permanent del professorat. A la vegada el nostre centre col·labora amb l'Associació de Mestres Rosa Sensat cedint espais per a dur a terme els cursos d'estiu.

  L'Escola organitza també jornades relacionades amb el seu caire de centre de referència dintre del món de l'ensenyament professional i és la seu de moltes altres actes.

  Durant tot el curs se succeeixen col·loquis, trobades, conferències i actes a l'Escola com Les Jornades Interculturals esportives, la Jornada d'innovació i emprenedoria, la Setmana d'Innovació Educativa/TIC EdT i Conferències TEdT i a més participa en la majoria de congressos, conferències i actes que tenen a veure amb el de la formació professional i en els quals l'Escola està sempre representada.

1996

• Primer batxillerat amb 6 línies

  El curs 1996-1997 s'imparteix per primer cop un Batxillerat amb 6 línies. L'Escola imparteix també cursos ocupacionals i transnacionals i Programes de garantia social. Aquestes assignacions econòmiques extraordinàries concedides pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat permeten a l'institut fer una gran renovació dels tallers i dels laboratoris; així, el centre se situa en un bon punt de partida per afrontar els ensenyaments del nou sistema educatiu.

2007

• Certifical Internacional UNE-EN-ISO 9001:2000

  El Conseller d'Educació, Ernest Maragall, va lliurar el 2007 el certificat internacional UNE-EN-ISO 9001:2000 que acredita la qualitat de gestió del centre i realitza les oportunes auditories per una empresa certificadora.

2010

• Diploma per l'Excel·lència QUALIcat

  El 2010, en el marc de l'acte d'inauguració de la 10a jornada de Qualitat en l'Educació, Carmelo Gómez, el director, recull el diploma del Departament d'Eduacació i el certificat de l'Associació Catalana per l'Excel·lència QUALIcat.

  QUALIcat ha desenvolupat conjuntament amb la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, un model d'excel·lència educativa certificable, e2cat, adreçat a tots centres docents, basat amb el model europeu EFQM, i amb el qual hem certificat diversos centres educatius públics i privats.

2014

• Centenari de l'Escola

  L'any 2014 l'Escola va commemorar el seu centenari amb un seguit d'exposicions, celebracions i actes diversos que clausuraven un curs més que significatiu pel centre.

2015

• Els darrers anys, amb José Luis Duran com a director, s'han modernitzat les instal·lacions i s'ha avançat molt en la digitalització. El centre ha apostat i treballat per fer una FP més inclusiva, una escola sòlida i oberta a l'exterior, una escola amb les millors condicions de treball i seguretat possibles.

  D'altres serveix que oferim son l'orientació i medicació escolar, programes de mobilitat internacional, Escola-empresa, FCT i DUAL, Borsa de treball, Jornades Tècniques i disposem d'una carta de serveis de transferència tecnològica per empreses i entitats.

  Actualment l'Escola ofereix més de 40 cicles formatius de grau mig i superior, batxillerat, Programes de formació i inserció PFI i cursos d'especialització. A més d'oferir serveis d'avaluació i acreditació de competències professionals.