Celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones: La Força de la Unió i el Compromís Col·lectiu
Manifest I: pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones: La Força de la Unió i el Compromís Col·lectiu
Avui, 27 de novembre, ens reunim per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Aquesta jornada és un recordatori de la importància d’unir forces, de fer front comú contra totes les formes de violència masclista i de construir una societat que rebutgi qualsevol expressió de desigualtat o discriminació.
La violència contra les dones adopta múltiples formes, i sovint aquelles que no deixen marques físiques són invisibilitzades o menystingudes. La violència verbal, psicològica i discriminatòria és igualment destructiva: té la capacitat de minar l’autoestima, de perpetuar desigualtats, de crear por i de restringir la llibertat de les dones. Aquest tipus de violència normalitza la idea que les dones han de tolerar insults, menyspreu o exclusions, perquè “no és tan greu”. Però sí que ho és. Tota forma de violència que cosifica, discrimina o deshumanitza les dones és intolerable i ens interpel·la com a societat.
No podem oblidar-nos però, de la gravetat de les agressions físiques. Ja siguin donades per parelles, familiars o un desconegut. Cal que quedi clar que en cap dels casos és culpa de la víctima.
En aquest camí, la unió de les dones és essencial. Sororitat és resistència, és acompanyar i donar suport a qui alça la veu, és recordar que cap dona està sola. Però també hem de recordar que aquesta lluita no pot recaure només en les dones. La violència masclista no és un problema de gènere, sinó un problema social. Cal que els homes s’impliquin activament en aquest moviment, perquè el canvi necessari només es produirà quan ells també es comprometin a transformar-se i a transformar la societat.
El feminisme ha posat el consentiment, la dignitat i la llibertat al centre, però aquesta transformació no serà completa sense un replantejament profund dels rols de gènere que perpetuen el patriarcat. Per eradicar la violència masclista, cal també denunciar i combatre la vergonya i el silenci que s’imposen a les víctimes. Però aquest és només un primer pas. No podem limitar-nos a animar les dones a parlar o a no sentir-se culpables. El veritable canvi cau en educar i exigir que els homes assumeixin un paper actiu en el rebuig de qualsevol forma de violència, verbal o física, explícita o implícita, i en la construcció de relacions basades en el respecte i la igualtat.
Des de la comunitat educativa, social i política, cal garantir espais lliures de violència i discriminació, on el respecte sigui el valor central. Eduquem en el respecte mutu, en relacions afectivosexuals sanes, i en una coeducació que desterri els rols de gènere que perpetuen desigualtats. Apostem per una societat on el suport entre dones sigui un pilar fonamental, però on la implicació dels homes sigui imprescindible per assolir una veritable transformació social.
Manifest II: pel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones: La Força de la Unió i el Compromís Col·lectiu
Avui ens reunim per commemorar el 25N, dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Aquesta jornada és un recordatori de la importància d’unir forces, de fer front comú contra totes les formes de violència envers la dona, per a construir una societat que rebutgi qualsevol expressió de desigualtat o discriminació.
La violència contra les dones adopta múltiples formes: física, psicològica, sexual, obstètrica (vinculada amb l’embaràs), econòmica, digital, de segon ordre (no poder rebre suport) i vicària (contra les filles i fills). Les 3 primeres, la física, la psicològica i la sexual, son les més prevalents.
Les violències que no deixen marques físiques són sovint invisibilitzades o menystingudes: ja n’hi ha prou d'haver-se'n d’amagar! La violència verbal, psicològica i discriminatòria -anomenada assetjament moral- és també destructiva: té la capacitat de minar l’autoestima, de perpetuar desigualtats, de generar por, submissió i, per tant, de restringir la llibertat i el creixement personal. Aquest tipus de violència normalitza la idea que les víctimes han de tolerar insults, retrets continus, menyspreus o exclusions fins al punt de semblar que “no és pas cosa tan greu”. Però ho és: tota forma de violència que discrimini, limiti, cosifiqui, restringeixi, assetji, acorrali, etc.etc.etc., en definitiva deshumanitza, és intolerable i ens interpel·la com a societat.
La gravetat de les agressions físiques, ja siguin donades per parelles, familiars o un desconegut, deixen sovint seqüeles ben fortes i molt profundes, difícils de reparar, més quan entren en joc judicis acusatoris envers les víctimes. Per a fer-hi front, la unió de les dones és essencial: cal acompanyar i donar suport a qui alça la veu, cal recordar que cap dona està sola i cal discernir entre la veritat i la mentida.
Sabem que aquesta lluita no recau només en les dones. La violència masclista no és un problema estrictament i exclusiva de gènere, sinó un problema social. De fet, molts homes rebutgen la violència contra tota persona, sigui home o dona, d’una o altra edat o condició social i en qualsevol de les manifestacions que pren: molts són els homes que no conceben relacions de parella ni de proximitat on hi hagi lloc per a la violència.
El feminisme ha posat la dignitat i la llibertat al centre de les relacions socials. Per eradicar la violència masclista, cal també denunciar i combatre la vergonya i el silenci que s’imposen a les víctimes. Aquest és només un primer pas. No podem limitar-nos a animar les dones a parlar o a no sentir-se culpables. El veritable canvi rau en que tothom assumeixi un paper actiu en el rebuig de qualsevol forma de violència, verbal o física, explícita o implícita, i s’esmerci en construir relacions basades en el respecte i la igualtat, sense prejudicis culturals que atemptin contra la dignitat de les persones.
Des de la comunitat educativa, també social i política, volem edificar espais lliures de violència i discriminació, on el respecte a la dignitat de l’ésser humà sigui un valor cabdal. Eduquem en el respecte mutu, en relacions afectivosexuals sanes, en el treball en equip i en la cooperació. Apostem per una societat on el suport entre dones i homes sigui un pilar fonamental, on la implicació de cadascuna i de cadascú faci possible assolir un veritable i autèntic teixit social cohesionat, amb espai per a tothom.
És per això que, com a comunitat educativa, rebutgem també tota tergiversació de la llei, tot mal ús i manipulació que, desviant l’atenció cap a altres focus ficticis, deixi encara més desprotegides les víctimes de veritat i distorsioni l’esperit d’igualtat. El moviment feminista ha cristal·litzat, amb una arrel històrica ben profunda, aquest esperit d’igualtat molt sentit per dones i homes, per noies i nois, de la nostra societat i del nostre món. El canvi necessari només es produirà quan totes i tots ens comprometem a ser autocrítics i coherents amb la nostra manera de ser, de dir, de fer i de relacionar-nos: només així transformarem la societat en una de més justa i igualitària, on el respecte i l’estimació envers una mateixa i envers els altres siguin els ideals que governin les nostres vides. És així com ens hi trobarem veritablement a gust.
En paraules de poetissa, les dones son el bressol de la humanitat: atemptar contra la seva dignitat és atemptar contra la dignitat humana. Apostar per elles, és apostar per la humanitat. Rebutgem la violència envers les dones, emprenem camins de pau.
